OSHO – 5 de juny de 2013

Em presento a vosaltres a través d'aquest canal, jo sóc OSHO. Ja he tingut l'ocasió d'expresar-me per altres veus, jo diria, en un altre continent. Avui, el nostre Comandant, que presideix la nostra Assamblea, us ja parlat de mi, però d'alguna manera, jo he estat presentat a vosaltres. He agafat un lloc: jo me col·locat en el vostre lloc, i vosaltres us heu col·locat en el meu.

Heu viscut, durant aquests anys, un cert nombre de Noces, d'etapes, de Marxes, d'esdeveniments, en vosaltres. I avui tot és acomplert, el Foc del Cel i de la Terra es retroben, per la vostra gran Joia i Resurrecció . Aquesta Joia i aquesta Resurrecció és una Dansa, al mateix temps que una Trascendència. El que toca viure és Aquí i Ara, això ho sabeu. Però ho heu de viure en la Lleugeresa, en aquesta Pau, sense comparació, de la que us apropeu, i viviu d'un temps a un altre, amb durades més o menys llargues. La Veritat és aquí. Ella no està més enllà que del que viviu, en vosaltres mateixos, a la vostra Consciència. Sou totalment Alliberats, esteu totalment en la Joia. Si aquest no és el cas, poseu-vos la pregunta de què us ho impedeix.

Però jo no vinc a donar un discurs sinó a compartir, en el Silenci i algunes paraules, allò que sento que esteu vivint, en vosaltres, molt més perceptible, pot ser, del que havieu viscut fins ara.

La imatge que ha estat utilitzada pel nostre Comandant parla de la línia d' arribada. Jo n'utilitzaré una altre: sou resucitats en el Cos de CRIST- amb més o menys intensitat, però és inevitable. I mireu al vostre voltant, i no veièu necessariament la Joia. I mireu en vosaltres, i no esteu encara en aquesta Joia. Perquè, evidentment, hi ha altres Germans i Germanes que, ells, viuen un enterrament. I aquell que viu l'enterrament, sense saber què ve després del funeral, no pot estar tranquil. Ara, els qui heu resucitat en la carn, mentres que la carn encara està aquí, aprofiteu-ho: visqueu l' Abundància, visqueu la Trascendència, viviu la Dansa, viviu la Gràcia, què us ho impedeix? És que us heu de preocupar del que vindrà demà? Està això present a la vostra Dansa? És que encara existeixen llaços del vostre passat, que limiten la vostra Dansa, i la vostra Trascendència?

Poseu-vos realment la pregunta, i feu el que us pertoqui. Ho heu fet pel CRIST, feu-ho per vosaltres mateixos. Mireu i observeu. És que sou més Lleugers, és que sou més Lliures, és que esteu més en la Dansa? O esteu fixats, en coses que no fan més part d'aquesta Resurrecció?

Sí, el què viviu és la Resurrecció en la carn, i no pas de la carn. És la Resurrecció de l' Esperit. És el cos, l'ànima i l' Esperit que estàn en la mateixa dinàmica. L'Esperit decideix encara que hi ha un cos, que hi ha una ànima, però l' Esperit és aquí. I quan l' Esperit és aquí, un ja no pot tornar-se a girar, no és així? Un no pot més que exhultar a la Pau, exhultar la Joia, i a aquesta grandiositat que us fa descobrir que no hi ha res d' Etern, aquí on esteu. Només les idees poden sobreviure un temps, i que els pensaments no són necessàriament els vostres pensaments, més aviat coses que arriben i marxen. Perquè des de l'instant en que Veureu amb l' Esperit, res del que passa no us pot aturar. Res del que s'anomena passat no us pot afectar. Res del que vingui d'un futur, fós 5 minuts endavant o més lluny, no pot aturar la vostra Dansa.

Vosaltres feu l'aprenentatge, això ha estat dit. Jo sóc aquí, entre d'altres, entre tots els altres, per ensenyar-vos la Dansa. Però aquest aprenentatge no és un ensenyament, en el sentit que vosaltres enteneu. És abans de res una Comunió, una Llibertat, una Alliberació i una Resurrecció real.

La Terra ha estat Alliberada, vosaltres esteu Alliberats, el Sol està Alliberat. Ressuciteu en l' Esperit. La Terra, Alliberada, ressucita en aquest mateix moment en Esperit. I el Sol és Lliure i ressucita en un nou Sol. Aquells que estan atents als signes exteriors, i no només Interiors, s'han adonat que les coses han canviat en el cel, i que d'altres canviaràn encara més intensament. No parlaré dels Elements, ni de tot el què ha estat dit. Sóc aquí, com he dit, únicament per convidar-vos: convidar-vos a aquesta Dansa, convidar-vos a aquesta Ressurrecció, convidar-vos a aquest moviment perpètu, que és Silenci i Inmobilitat. Com una llengua de Foc que ve a habitar-vos, i que us revela a la vostra Naturalesa vertadera, aquella que no té res a veure amb l'efímer d'aquest món, i que no obstant, s'ha de resoldre aquí mateix. Nosaltres estem amb vosaltres, al vostre costat, en vosaltres, i de la mateixa manera que esteu Aquí i Ara, com esteu Aquí i sempre Ara, però també Més Enllà, és a dir, en d'altres Espais, en Temps on no existeix més aquesta noció de temps que coneixeu. En l' Absolut, en l' Etreté, en els vostres contactes i les vostres Comunions, apreneu la Dansa, la de la Trascendència i de la Llibertat.

Llavors, de ben segur, els vostres sentits perceben, el que existeix a la superfície d'aquest món. Però cap d'aquests sentits no us pot ser útil per aquesta Dansa i aquesta Trascendència. Heu de superar els sentits, a fí de reentrar en l' Essència del vostre Ser, de reentrar en la Llibertat. Us asseguro que cap pès és necessari en la Llibertat, perquè sent Lliure, les vostres arrels són arreu, les vostres branques i fruits són arreu.

Respecteu el que us diu el vostre cos, respecteu el que la Conscència us diu. I sobretot escolteu el Cant de l' Esperit, que xiuxiueja en vosaltres, escolteu el Nou Éter, reunió del Cel i de la Terra, inflamats en aquets Foc reunificat que obre la vostra pell, la vostra carn, i us convida, cap cop més intensament, a sentir els efectes d'aquesta Ascenció.

Ara, ben segur, allò que queda de vosaltres enfocat cap a l' efímer (per deure, per comoditat, per creença o per obligació), no ho veieu com un pes, veieu-ho com l' Esperit que comença a fecundar aquets pesos. Perquè allà on Esteu, i allà on sereu, no pot existir cap pes, cap restricció de la vostra Llibertat i de la vostra Trascendència. I vosaltres en feu l'aprenentatge, ho repeteixo, Aquí i Ara, al mateix moment que més enllá, sobrepassant tota referència temporal o espacial.

Vosaltres apreneu el que deia el nostre Comandant, fa uns dies, apreneu a desfer-vos de la gravetat – gravetat entesa en tots els sentits del terme. Durant la meva encarnació, jo era com va dir el Comandant, jocós. Perquè pensava que havia de trencar tots els candaus, tots els tancaments, i que aquesta anarquía aparent era, de fet, una cosa molt més gran que aquesta anarquía aparent. I que l' Anarquía, en el seu sentit etimològic, significa no referir-se a una autoritat exterior, sinó únicament Interior. Per descomptat, aquest concepte ha estat alterat de nombroses maneres per aquells que intenten fer respectar les lleis humanes, no tenint res a veure amb la Llei Divina, la de la Llibertat. La llibertat del vostre món és una falsificació de la Llibertat: accepteu el tancament, i us afirmeu lliures.

La Llibertat no és d'aquest món. L' Esperit no és d'aquest món, i us ve a alliberar de la llibertat dels homes, per portar-vos a aquesta Llibertat que viviu, per a alguns de vosaltres, de diferents maneres, segons el vostre estat propi. I això us fa dir, efectivament, com ha dit el nostre Comandant, que la línia d'arribada està a la vista. I no la creuareu pas, aquesta línia d'arribada, per un esforç, sinó únicament per l'acceptació de la Trascendència i la Dansa que té lloc en vosaltres, i que té lloc en aquest món: pels Elements, pels Cavallers, pels signes del Cel i de la Terra, però sobretot pels vostres signes.

La diferència temporal, que existeix entre vosaltres i nosaltres, es fa cada cop més atenuada. La diferència espacial, entre vosaltres i nosaltres, no existeix gairebé més, per un nombre cada cop més gran de Germans i Germanes. I això us ha de portar cap a més Llibertat, més Joia, més Dansa, més Trascendència. Quan balleu en aquest món, fa falta escoltar la música, un espai, un lloc i un temps per fer-ho. La Dansa de l' Esperit no té necessitat, ni de temps, ni de lloc, ni de moment. És un estat permanent. És un estat de Joia, que no pot ser alterada per cap de les contrarietats que pertanyen a aquest món. És una plena implicació en el món, i no un refús del món. Encarnar la Dansa, i encarnar la Trascendència, és ara. El descens de l' Esperit en el cos éstà ara gairebé acabat.

Un tsunami de Llum, un tsunami d' Amor, un tsunami d'Absolut ve a refrescar i a transormar la Consciència mateixa: la manera de percebre's a un mateix, de percebrens els uns als altres, de reentrar en intercanvi, en Comunió, en Fusió inclús. Tot això, ho heu fet per petits tocs, és temps ara de no viure més simples repeticions, l'espectacle comença de veritat, i te lloc en vosaltres, com te lloc en aquest món.

Aquest espectacle, el gaudireu des de l'indret on esteu situats, llavors poseu-vos del costat de l' Esperit, i no de la carn, inclús si aquesta carn viu l' Esperit. Això no vol dir refusar qualsevol cosa, sinó llançar-se a la Totalitat, donar-se a aquesta Dansa, a aquesta Trascendència. Tornar a ser, com ha dit el nostre Comandant, com un ocell. Com aquell que no és inconscient, sinó jo diria, en-conscient, i per agafar un expressió de Bidi, a-conscient. A-conscient, i no inconscient, és a dir ser, d'alguna manera, el que realment sou, d'encarnar-ho totalment, per prepara-vos millor a l'Ascensió.

El que donen a veure els sentits, i el que donaran a veure, cada cop més els vostres sentits, no són sinó el costat ombrívol de la Llum. Però vosaltres que Veieu a través d'això, més enllà, sabeu molt bé de què es tracta. I com ha estat repetit de nombroses maneres, per les diferents Assamblees que us han acompanyat, tot dependrà del vostre punt de vista, tot dependrà del que observeu. És que vosaltres mireu l'enterrament, o és que mireu i participeu a l'especatcle de la Dansa? Sabeu que l'enterrament és relatiu, segons la cultura; uns resen, uns ploren, i d'altres son en alegria. És el mateix per un naixement. Però aquest Naixement no te res a veure amb els naixaments d'aquest món. No és un naixement que passi en el dolor, o en el sofriment, és un Naixament en la Llibertat, en la Trascendència i en la Dansa. Només, aquell que està aferrat a les seves rodes i a les seves cadenes, hi veu un enterrament.

Esteu aquí per mostrar el sentit de la Dansa. Esteu aquí per demostrar, en tant que prova vivent, en aquest món, de l'Ascenció. Prova vivent del què passa, en tot el que us arriva: Aquí com Allà, Aquí i Ara, en Aliniament o en pregària. Tots aquests moments d'aprenentatge es transformarant en una espècie de continuïtat, una permanència de la vostra Essència, si ho accepteu, si la veieu, si deixeu l' Esperit batejar-vos, encarnar-vos i Elevar-vos. Tot això, ho sabeu, ho viviu, per aquells que estan connectats a la Terra, els que estan connectats als Elements, els que estan connectats a nosaltres, en les nostres diverses formes i Essències. I constateu també que hi ha moments, cada cop més intensos i més llargs, segons els vostres termes temporals, que us porten a aquesta Dansa. I us adonareu també que si participeu a la Dansa, participareu al vostre propi alleujament, en tant que si participeu a l'enterrament, us fareu pesats i us frenareu.

El moviment no pot ser més aturat, només pot ser amplificat. I aquesta amplificació no depèn que de vosaltres. No en una acció esteril de reacció, no pas acompanyant un enterrament, més aviat, acompanyar la Dansa i Viure la Dansa, la de la Trascendència, la de la vostra Essència.

Llavors, de ben segur, podeu encara trobar trucs - estirar-vos, tancar els ulls – podeu trobar sempre trucs per pregar i estar millor alineat, o per meditar més profundament. Però el que us és demanat, és de portar aquesta Dansa, aquesta Trascendència, a l'enterrament. I demostrar que l'enterrament no és un final, sinó un principi, i que aquest principi és més joiós que el naixement en aquest món, o que la desaparició d'aquest món. Sou l' Eternitat. La vostra Consciència, Elevada a ella mateixa i al que ha estat anomenat Altres Dimensons, es torna de més en més palpable. Però malauradament, el món palpable està també aquí a palpar-vos, i ell va cap al seu enterrament. A vosaltres de veure que voleu manifestar. A vosaltres de ser conscients del que manifesteu: que emana de vosaltres? És la Dansa i la Trascendència? És la Joia? O és aquest enterrament i aquesta nostàlgia, d'un temps que ja no és i que no tornarà?

Llavors, supereu tots els vostres mecanismes de funcionament, tal com els heu experimentat. Perquè ben aviat, no tindran cap sentit en aquesta nova Llibertat, al moment on aquesta Ascenció, aquesta desaparició de la gravetat, us afectarà, no només en les vostres cèl·lules i en la vostra Consciència, sinó en la totalitat de la vostra vida anomenada exterior. És a això que vosaltres us prepareu. I vosaltres us prepareu de la millor de les maneres, Ballant. Perquè la Dansa de la Ona de Vida, la Dansa de les nostres Presències i de la vostra Presència, és realment un marcador essencial de la vostra facilitat, i la seva absència traduïrà la vostra dificultat.

Ja veieu al vostre voltant, que efectivament, com ha dit el nostre Comandant, hi ha els que veuen la línia, hi ha els que tenen por d'aquesta línia, i hi ha els que no veuen la línia, ja que han girat el cap. La Llibertat de cadascú és respectada – en tot cas, allò que coneixeu com a llibertat. Si la vostra llibertat s'inscriu en el lliure albir, serà respectada. Si la vostra llibertat s'inscriu en la Multidimensionalitat, això serà respectat. Si Balleu, serà respectat. Si us culpabilitzeu, serà respectat. Quina és la més preciosa de les llibertats, si no és aquesta? La que us posa cara a les vostres conviccions, a la vostra experiència, a les vostres creences, si en teniu.

Mai, en els temps coneguts, no s'ha manifestat un fenòmen col·lectiu, per vosaltres, en aquesta Terra, de tal magnitud. És això que te lloc davant dels vostres ulls. Però no abuseu dels vostres sentits, perquè sabeu que hi ha Sentits que no són d'aquest món, i aquests Sentits, que no són d'aquest món, són més gratificants i més inspiradors, per permetre-us aquesta Llibertat: la de les Lleis Divines, i ja no la dels homes, que no són més que una presó disfrassada, on totes les coses i el seu contrari es juxtaposen, a fí de conduïr-vos a il·lusions cada cop més grans.

La Dansa i la Trascendència no són il·lusions, són el vostre estat Natural, el de la vostra Essència, la nostra Essència. Perquè nosaltres som el Foc, i aquest Foc no destrueix res, sinó el que està corrumput, el que no té lloc en la Llibertat.

No seguiu una altre persona sinó a vosaltres mateixos. Precediu-vos, diria. No per escapar del que sigui, perquè no podeu estar pressionats, en el vostre cap, i al mateix temps instal·lar-vos en Consciència, en el fet d'estar pressionat: la Dansa només es balla en el present, i la Trascendència també. Veieu la línia d'arribada, pot ser que la viviu, per també acompanyeu el que anomeno un enterrament. L'enterrament està lligat a una visió limitada, deformada i fragmentada. És a vosaltres de transmetre aquesta Trascendència, per la vostra simple Presència, aquí a la Terra. No necessàriment al mig de l'enterrament, però fins i tot estan en distància, vosaltres emaneu i irradieu.

Això es fa sense el seu coneixement i no depèn de la vostra voluntat de bé, o de la vostra voluntat d'acció, més aviat, en aquesta posició que es va anomenar restar Tranquil, en Pau. D'observar aquesta Dansa, i de convertir-vos vosaltres mateixos en ella, en Totalitat. Completament.

Digueu sí al 200%. Digueu sí a la Joia, i la Joia serà allà. La resta vindrà naturalement, sense esforç, sense voluntat i sense distorsió. Estigueu plenament Presents. Estigueu actius en aquesta Dansa, en aquesta Trascendència, estigueu allà. Allà on esteu és el millor indret, no n'hi ha d' altres, fins i tot si viatgeu a tots els Altres.

És una Reunió: la fí de les Noces Terrestres, la fí de totes les Noces, la reunió dels diferents Focs, creant el nou Éter, on jo sóc un dels ambaixadors en tan que home com vosaltres, havent estat, havent conegut el dolor de la separació, havent resòlt aquesta separació. Hi ha nombrosos camins, nombroses Vies, hi ha moltes Residències – però hi ha una sola Essència – i podeu caminar-les totes, en tota Llibertat, però no oblideu de retornar a l' Aquí i Ara, a l'indret on esteu. A què serviria de viure la Dansa, i de participar a l'enterrament quan en trobeu un? Mantingueu la Dansa, la Trascendència, resteu vosaltres mateixos. Ni hi ha allà cap negació de l'enterrament, però es questió de transformar l'humor de l'enterrament. Perquè l'enterrament en ell mateix és una Dansa, des de que el que té por al Desconegut, o de la línia d'arribada, o que l'ignora, s'adona de la seva estupidesa, de la seva ignorància.

L'estupidesa i l'ignorància no són condemnables. Sobretot perquè tots sabeu que aquest món ha estat empresonat, limitat, per tres cops, en aquest Sistema Solar, i us ha privat de la vivificació eterna de l' Esperit, i d'aquesta Trascendència. Avui, el que està aquí és aquesta Trascendència, i la Trascendència posa fí a l'enterrament. Ella ve a mostrar el costat ximple, el costat fútil i inútil. Participeu-hi, no tant per les paraules, sinó en estant plenament present a la Dansa, a cada minut de la vostra vida. Sigui el que sigui el que feu, o el que no feu, estigueu en el mateix estat. Recordeu, en aquests moments que us poden semblar difícils, el que experimenteu quan esteu Aliniats: Lleugeresa o pesadesa, Ascenció o descensió, sou vosaltres els que decidiu. Decidiu per vosaltres, no obstant impregneu la Terra, i impregneu també els que pensen anar a un enterrament. Només hi ha l'enterrament del que està mort. Vosaltres no esteu pas morts, Esteu Vius, i cada cop més Vius. Tot i si aquest món mor, ell està Viu més Enllà, Aquí i Ara.

És aquet Enllà que es desvela, i que és responsable de les interferències, que us fan trobar a vegades el temps i l'espai pesats. Sabeu que no Sou això, perquè ho deixeu, amb graus més o menys importants, de diverses maneres. És allà on es troba la vostre Força, és allà que es troba la Veritat, i és allà on es troben la Dansa i la Trascendència. No espereu trobar la Dansa en un enterrament. Tanmateix si vosaltres Danseu amb els Elements, sereu la Trascendència. És el mateix espectacle que te lloc, però la manera com ho observeu, des del lloc on mireu, no te pas el mateix efecte. I cal respectar cadascú, que ho observa des del seu nivell, des del seu estat, des de la seva consciència.

Simplement, vosaltres sou els que heu acomplert l' Alliberació individual, i l' Ascenció individual. Quina és la millor manera, segons vosaltres, si no es fer Dansar als vostres Germans i Germanes que assisteixen, ells creuen, a un enterrament? Aquest enterrament és la Llibertat: la de l' Essència retrobada, aquella on no hi ha més retallades, on no hi ha més ignorància. La vertadera ignorància és servir-se del seu cap per intentar comprendre. El Coneixement real ho sabeu, és el del Cor, i que és Natural, no necessita cap esforç, i que és fàcil. A vosaltres de veure, com sempre. Però si esteu en la Dansa, si viviu les nostres Presències i la vostra Presència, si viviu el que us recorre de dalt a baix, de baix a dalt, del darrera al davant, que crepita en les vostres cèl·lules, que Canta a les vostres orelles, llavors, esteu convidats a la Dansa, i sou vosaltres els que Creeu la Dansa.

Compreneu això, aneu cap a la Lleugeresa, Eleveu-vos. Com us podeu Elevar arrossegant el passat? Com us podeu Elevar arrossegant les vostres històries i les vostres llegendes personals, que nomès existeixen aquí, i en cap altre lloc, al mateix moment que vosaltres Esteu en totes parts?

Aneu cap a la Lleugeresa, i us tornareu no nomès Lleugers, sinó cada cop més Amor i Llum. La Llum està en l' Amor, l' Amor està en la Llum, l' Amor i la Llum estan en la Lleugeresa, en la Dansa i la Trascendència. Aquest món, que va a un enterrament, és una gran Joia, però això depèn d'on esteu vosaltres. Aneu cap a aquesta Joia, i us tornareu més Lleugers. Busqueu simplement el que s'ha de trobar, i que sempre ha estat trobat, és a dir la vostra Eternitat.

Els vels han caigut, les màsqueres cauen unes després de les altres. I descobriu que darrera la més seriosa de les lleis humanes, no hi ha més que un enmascarament, una farsa. És normal, perquè mentres que un no sap, mentres un no Dansa, un no pot fer més que enganyar, que semblar. Un no pot més que aparèixer i desaparèixer en una il·lusió, a causa de la discontinuïtat. Un no pot esperar que a través de la idea i el pensament. Però ara, no heu d'esperar – ni per la idea, ni per el pensament – sinó que heu de ser aquesta Esperança, que ja està present en vosaltres.

CRIST és aquí, de més en més. MARIA és aquí, de més en més. I ben segur, ens falta ara mateix el moment de la Dansa col·lectiva, on tot el món s'adonarà que no hi ha cap enterrament, sinó simplement, una dissolució i una desaparició d'allò que no te lloc per ésser, en els Móns de la Lleugeresa i de la Llibertat.

Enteneu-ho, visque-ho, encarneu-ho, i mostre-ho. Com mostraro? En Ballant, vosaltres mateixos. No us contenteu de moments fragmentats, on hi ha aquest estat, i d'altres moments, encara més fragmentats, on hi ha l'enterrament, el dubte, el sofriment, les resistències. Si sou capaços de col·locar-vos en la Llibertat, cap obstacle d'aquest cos, d'aquest món, no us pesarà: el podreu veure, sentir, però no sereu afectats. I això serà cada cop més cert, perquè sabeu que Esteu relligats a aquest cos, a aquest món, però que vosaltres no sou d'aquest món. I que els llaços que poden quedar són únicament resultat de projeccions col·lectives encara presents, us ho recordo, per moments.

Aquest Nou és aquí. Aquesta Ascenció col·lectiva a començat a agafar moviment i amplitud. Res més no l'aturarà. Ella va al seu ritme, un ritme que ha estat enmarcat per nombrosos intervenents abans meu, però, que espereu per Viureu-ho vosaltres mateixos? Espereu a atravessar la línia, o ja l'heu atravessat Interiorment? Si l'heu traspassat, no existeix cap obstacle per estar plenament Aquí i Ara, de no fragmentar els moments, de no fragmentar els instants, però de desfragmentar-ho tot, per inscriure això en el mateix Temps, el Temps de la Dansa i la Trascendència, permanent, perpètua, on un gran esclat de Rialla Interior eclosiona en els vostres llavis, com en el Cor.

Allà, se situa la millor obertura per aquells que creuen assistir a un enterrament, o a la perpetuació d'un empresonament. Farà falta ser allà en el moment quan, amb estupor, ells s'adonaràn que estaven, finalment, en un enmascarament. Però no podeu sobretot dir que és una farsa, perquè no ho acceptarien pas, i ells serien al contrari encara més en oposició. No obstant sigueu presents. Sigueu la Dansa, sigueu la Trascendència, i mostreu-vos tal com Sou – més enllà de l'aparença d'aquest cos, més enllà de l'aparença de la vostre consciència habitual i ordinaria, en tant que Consciència Elevada. Sigueu Transparents, això ha estat dit. Deixeu-vos banyar, i atravessar, i vivificar, per aquesta Onada d'Amor, per aquest tsunami de Llum que ve a vosaltres, i que arriba a aquest món.

Quan més estigueu en la Joia, més Ballareu, quan més demostreu aquesta Trascendència, més ella s'establirà, i més ràpidament tindrà lloc aquest Alliberament col·lectiu i aquesta Ascenció col·lectiva.

Com sabeu, jo sóc present Vibratòriament, en Consciència i en Presència, al nivell i en mirada del Triangle del front; aquell que està davant, que encén el Foc, el que Balla, el que fa un Braser de la seva Dansa, un Braser d'Amor, un Foc d'Amor. És això el que esteu a punt de devenir, és el que aquest món està a punt d'experimentar.

Alegreu-vos, perquè vosaltres veieu la línia. Alegreu-vos, perquè ara Viviu, allò que pocs místics, en el passat, han aconseguit Viure en un cos de carn. Allà on mireu, allà on es dirigeixin les vostres mirades, que sigui al segle precedent, o en tots els segles, sigui quina sigui la tradició, l'origen ( jo diria) religiós de tal o de tal místic, no heu tingut mai descripció tan fabulosa que la que esteu a punt de Viure. I no és per casualitat, simplement perquè aquesta experiència estava tancada. Només alguns éssers han aconseguit arribar a l'arrel i trobar l'enmascarament. Vosaltres, ho viviu en estant encara presents, portant una màscara, en aquest món, però quina és l'importància? Què és el que domina en vosaltres, què és el que predomina? És la Dansa i la Trascendència, o és l'enterrament? Reflexioneu-ho un parell de cops.

Siguin quines siguin les vostres problemàtiques, el que us és ofert per la vida, i el que us és près per la vida, no és més que la millor manera de fer-vos descobrir la màscara, i de fer-vos viure la Llibertat si és la vostra elecció. Tot està al seu lloc, cadascú està al seu lloc, queda justament a Ser aquesta Dansa, a fí que l'enterrament, mai més, pugui manifestar i exhibir aquesta escena terrible de l'oblit. Doncs no hi haurà més oblit, no hi haurà més coses que es perdin: tot el que resterà serà l' Etern. I això ho teniu en vosaltres, ho porteu, ho Viviu. Nomès vosaltres podeu deixar-li prendre tot el lloc. És a vosaltres de definir, per a vosaltres que heu vist, que heu viscut els mecanismes de la Consciència, els mecanismes de les Vibracions, els mecanismes dels Elements, de les Comunions, i de tot el que us ha estat ofert de viure, per vosaltres mateixos, a vosaltres mateixos. Avui, ara, falta, si és la vostra elecció, entrar en totalitat en la Dansa i la Trascendència.

Us recordo que cadascú de vosaltres em pot cridar. Existeix una veu que m'ha servit de canal per parlar, fa uns quants mesos – on he pogut donar uns ensenyaments que us semblarant de ben segur totalment idèntics. Perquè tots els ensenyaments que rebèu, totes les frases que pronunciem, no són més que vosaltres, en una de les facetes, en un dels seus aspectes. Però vosaltres no sou nomès aquests aspectes, sinó que sou tots els aspectes.

Es requereix no tenir més por de la Llibertat, no tenir més por d'aquest món. I la vostra sola Força, és la Dansa i la Trascendència, llavors, sigueu-la. La resta seguirà. Quan més estareu en aquest Abandó, en aquesta Humilitat, en aquesta Simplicitat, més Ballareu. Quan més oblideu allò que sou, en tan que persona, més Ballareu. Quanta més confiança poseu en aquesta Dansa, més us convertireu en la Dansa, feu-ne l'experiència. Aneu més enllà dels sentits comuns, de les experiències comunes, inclús si elles us semblen talment fortes, talment poderoses i reals. Convertiu-vos vosaltres mateixos en la onada, en el tsunami de Llum, convertiu-vos en aquesta Trascendència i aquesta Dansa que venen a posar fi a l'enmascarament i a l'enterrament. Jo estic a la vostra disposició, nosaltres estem a la vostra disposició, per ajudar-vos a Ballar, per ajudar-vos a manifestar la Trascendència, i posar fi a la farsa.

Les màscares no tenen més raó de ser. Obriu el vostre Cor, sobrepasseu i trascendiu la vostra persona, fins i tot Aquí i Ara, perquè vosaltres Esteu també, Aquí i Ara, Enllà i que no esteu més limitats – si no és pels vostres condicionaments, les vostres resistències, i els condicionaments i resistències dels hàbits d'aquest món. Però això que heu conegut, i que conèixereu cada cop més ardentment i poderosament, és la Veritat. I quina és aquesta Veritat? Ella és la sola, l' Última, la Veritable. Ella no s'adapta a cap veritat d'aquest món, perquè tot hi està enmascarat, i no obstant, es allà on esteu vosaltres.

Llavors, sigueu la Dansa i la farsa acabarà, cada cop més fàcilment per vosaltres, i també, cada cop més fàcilment pel conjunt de l'humanitat. En respectant la Llibertat de cadascú, siguin quines siguin les concepcions de la Llibertat, de cada Espurna Divina, en cada cos.

Sou Lliures. Ho descobrireu, ho Viureu, ho manifestareu. I aquesta Llibertat es fa gran a cada dia que passa. Ella s'engrandeix cada cop més, des de l'instant on accepteu d'engrandir-vos Ballant amb ella. I no pas en oposant-vos, confrontant-vos-hi, o en buscant d'obtenir les raons i les explicacions. Perquè la Dansa de la Llum no té raons, ni explicacions, ella és la seva pròpia Naturalesa i és la vostra Naturalesa. Foneu-vos en aquesta experiència, foneu-vos en aquesta vacuïtat, i veureu, per vosaltres mateixos, que és la única direcció que té el camí, un cop ja no hi ha més camí.

Aquí el que us havia de dir. Les meves paraules son simples. Elles encaixen perfectament al que vaig poder escriure quan vaig ser OSHO. Poden perfectament també encaixar amb la vostra vivència, avui. Només depèn de vosaltres d'alliberar-vos, ara, totalment. I de manifestar al bell mig de l'enterrament, la Trascendència, i no pas qualsevol final. No és més que el final de les il·lusions, el final de la farsa, el final de la presó. Llavors, alegreu-vos.

El Desconegut es Bell. Vosaltres ja el coneixeu i no és més desconegut, pròpiament parlant, per a vosaltres, el Desconegut, és la Llibertat, el Desconegut, és l'absència de límits, i això no pot ser res més que la Dansa i la Trascendència.

Jo sóc OSHO, no afegiré més paraules. He vingut simplement a convidar-vos a Ballar, amb mi i amb tota la Creació.

Us transmeto tot l' Amor que Sou, tota la Llum que Sou, res d'això i tot això, és a dir el que és Tot, no és res.

Fins més tard, a un dia pot ser, perquè jo Sóc aquí en l' Eternitat, com vosaltres la Sou.

Transmès per: Le collectif des enfants de UN

Publicat per: Les Transformations

Traduït per: Sijah Sirius